de Fonètica
Projectes
o El projecte d'investigació en curs L'aportació dels indicis acústics a la construcció de les entitats fonològiques (Universitat de Girona, 2001-2002) ha definit els indicis acústics que són determinants en el procés d'identificació i adquisició dels fonemes i dels fenòmens de neutralització i contrast perceptiu.
o El projecte d'investigació bàsica en fonètica i fonologia L'aportació de les neutralitzacions a la identificació dels límits prosòdics en català i en espanyol (PB96-1199-C04-03), 1997-2000,1.200.000 PTA) va finalitzar l'any 2000 i ha permès aïllar els indicis acústics més rellevants que assisteixen l'oient en la tasca de reconèixer els límits de tipus prosòdic en la senyal acústica contínua. També s'han definit els mecanismes que assignen l'estructura sil·làbica i accentual a les paraules del català i s'han identificat les solucions més freqüents dels xocs accentuals.
o La tesi doctoral de Pep Serra, La fonologia prosòdica del català (1996) estudia els constituents prosòdics principals -les síl·labes i els peus mètrics- i les relacions que s'estableixen amb els límits morfològics i amb les propietats dels segments. La tesi defensa que tant la construcció de les síl·labes com la construcció dels peus mètrics tenen per domini natural els morfemes, i que l'estructura mètrica parteix de l'estructura sil·làbica. Les connexions entre les síl·labes, els peus mètrics i els morfemes es defineixen primàriament a partir de princips que fan referència als límits d'aquests constituents. Una altra propietat recurrent en aquestes representacions és la asimetria, que es manifesta en els contrastos entre posicions fortes i posicions febles (obertura vs. la coda, síl·laba accentuada vs. síl·laba àtona). Hi ha propietats dels segments que condicionen la seva associació a les síl·labes -les que resumeix el concepte de sonicitat-; i hi ha, també, propietats de les síl·labes que es projecten en els peus mètrics -l'associació de les síl·labes pesants a la posició forta-. Una part dels patrons regulars que s'observen tenen un fonament fonètic clar. Els comportaments marcats justifiquen l'ús de mecanismes excepcionals i els canvis en aquests comportaments confirmen els patrons generals.
• Recerca aplicada
o Síntesi de la parla. Entre les tasques que s'han encomanat al grup dins del Centre de Referència en Enginyeria Lingüística (CREL), s'han dut a terme la segmentació i anotació o etiquetatge (labelling) d'un corpus segmental i l'anotació dels patrons entonatius en format TOBI d'un corpus prosòdic. Anotació de corpus segmentals i prosòdics, Centre de Referència d'Enginyeria Lingüística. Generalitat de Catalunya. 1997-2000.
o Adquisició
de la fonologia. Actualment està en curs el projecte de tesi
doctoral de Sílvia Llach L'adquisició de la fonologia
de les consonants del català. En aquest treball s'estudien
les produccions de 150 nens i nenes de 3 a 7 anys, parlants de català
oriental central. S'aportaran les dades quantitatives relatives als processos
fonològics que es detecten en les produccions i es donaran explicacions
provinents dels camps de la fonètica i del processament del llenguatge
i de la parla. En relació amb aquest projecte, també s'està
elaborant una base da dades que contindrà totes les produccions
enregistrades. Aquesta base de dades estarà disponible per tothom
que hi tingui interès.
o Fonètica forense. Actualment està en curs el projecte de tesi doctoral de Jordi Cicres Estudi acusticoperceptiu de les freqüències dels formants vocàlics: contribució a la fonètica forense en català, en què s'estan mesurat acústicament la freqüència fonamental i les freqüències dels formants F1, F2 i F3 de totes les vocals catalanes d'un corpus de parla espontània i de lectures de 10 parlants. Es tenen en compte factors fonològics com l'accent, el context i l'entonació frasal. Paral·lelament, s'estan realitzant proves de percepció de mostres breus de les veus, en les quals calia identificar si diferents mostres de veu pertanyien a un mateix parlant o no. Es processaran les dades mitjançant tests estadístics i comparacions post-hoc per avaluar la variació intraparlant i interparlant. També s'han identificat els paràmetres que contenen la informació més específica en relació al parlant. Finalment, es contrastaran els grups formats a partir de la prova de percepció amb els grups formats en cada un dels paràmetres acústics analitzats.
o Patologia del llenguatge. Els membres del grup van decidir a inicis de 1999 dedicar part de la seva activitat investigadora futura a l'adquisició de la fonologia i a les patologies del llenguatge, i a buscar l'aplicació dels seus coneixements en fonètica i fonologia al desenvolupament de mètodes de diagnosi i d'intervenció terapèutica. Aquests mètodes es poden aplicar tant a nens i nenes sense problemes coneguts com a nens i nenes amb dèficits, i poden afavorir també l'adquisició de la consciència fonològica i de la lectoescriptura. La investigació actual que s'està duent a terme acaba de concloure la primera fase d'un projecte d'evaluació de dèficits en el processament que es basa en dos experiments de percepció elaborats a partir de senyals acústiques sintetitzades. Amb aquestes proves es pretén valorar la resposta en la identificaicó d'estímuls progressivament degradats que són clau en la determinació del caràcter sord-sonor en les consonants oclusives (Voice Onset Time), així com en estímuls corresponents al punt d'articulació d'aquestes consonants (transicions formàntiques). L'experiment ha de permetre valorar la intervenció dels factors temporals en dues poblacions diferents (amb i sense dèficits coneguts) i contribuir a la identificació dels processaments implicats en la descodificació o percepció de la senyal acústica amb valor lingüístic. S'han realitzat ja els estímuls sintetitzats i la interfície informatitzada per passar la prova.
• Projectes docents
o
L'any 2000 es va formar un grup interuniversitari amb la finalitat de
millorar els recursos per a la docència de temes relacionats amb
la producció i percepció dels sons del català. El
grup està format per membres de la Universitat de Girona, la Universitat
Oberta de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya, la
Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Lleida i l'Escola
de Patologia del Llenguatge de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
En la convocatòria de la Generalitat de Catalunya d'Ajuts per al
finançament de projectes per a la millora de la qualitat docent
a les universitats de Catalunya (convocatòria 2000), aquest grup
va rebre un ajut per dur a terme el projecte que porta per títol
"Adaptació al català del curs multimèdia
Speech Production and Perception/ (SPP1-Cat)".
El projecte consisteix en la preparació de materials docents multimèdia
de les àrees de fonètica articulatòria, acústica
i perceptiva. Cadascuna d'aquestes tres subàrees desenvolupa uns
continguts específics i utilitza uns determinats recursos tècnics.
o El Projecte Josafat, pàgines web de suport a la docència de Filologia Catalana es va materialitzar gràcies a un ajut de docència de la UdG. El punt de partida va ser la plataforma virtual Plan-G desenvolupada per la Unitat de Suport a la Docència Virtual de la Universitat. Aquesta plataforma funciona a través d'Internet i les seves característiques permeten un gran salt en el concepte d'aprenentatge. Es tracta d'una eina hipertextual i multimèdia, és a dir, que permet a l'usuari moure's amb gran facilitat entre ítems relacionats i que combina diferents mitjans tècnics d'informació (text, imatge, so i vídeo). Sense renunciar al contacte presencial i al debat entre alumnes i professors, la plataforma ha de ser vista com un complement a la formació que ha de permetre l'aprenentatge distribuït, el treball personal des de qualsevol lloc amb un ordinador amb accés a la xarxa, l'accés a tots els recursos (text, so, imatge i vídeo) de l'assignatura, enllaços a pàgines web, exercicis interactius (de control personal de l'aprenentatge o bé puntuables en l'avaluació de l'assignatura), etc. D'aquesta manera, s'afavoreix l'intercanvi de missatges i arxius per correu electrònic en el marc de les assignatures, es promou l'ús de les eines i dels corpus informatitzats entre els estudiants, i se simplifiquen i es promouen les consultes bibliogràfiques i de documentació dels estudiants.
Els primers estudis articulatoris i el primer coneixement de la posició dels articuladors durant la producció dels sons se solia basar en la introspecció i en l'experiència del fonetista. Només més endavant, amb l'aparició de les tècniques radiografia (raigs-x), es van obtenir les primeres imatges articulatòries per a l'estudi de la fonètica, però l'ús de la radiografia per a aquesta finalitat no es va arribar a generalitzar pels possibles efectes invasius de les radiacions. Actualment, hi ha altres tècniques molt utilitzades en fonètica articulatòria, com són l'electropalatografia, que permet visualitzar les zones de contacte entre l'òrgan lingual el paladar ossi; i la magnetometria, que informa sobre el moviment i velocitat dels articuladors tant en la dimensió vertical com horitzontal. Aquestes tècniques, però, tot i que són molt utilitzades i responen a unes finalitats específiques d'aquest camp d'estudi, no supleixen la necessitat d'obtenir imatges articulatòries globals, que informin de les configuracions que adopten tots els òrgans articuladors i de les cavitats de ressonància que es formen. L'aparició de la tècnica de la ressonància magnètica supera aquest obstacle i permet l'obtenció d'imatges reduint el risc invasiu que presentaven les imatges de radiografia. A més, l'avançament de la tecnologia permet en l'actualitat obtenir imatges de ressonància magnètica tant estàtiques com dinàmiques.
Els estudis de fonètica articulatòria utilitzen les imatges de producció dels sons per a la descripció bàsica i també amb objectius aplicats. Pel que fa a la descripció bàsica dels mecanismes de producció de sons, les descripcions tradicionals es basen en aquestes imatges per obtenir la informació referent al punt d'articulació dels sons, que és un paràmetres principals per definir un so. Aquest paràmetre organitza les diverses possibilitats d'articulació de sons en un seguit de punts que recorren la cavitat oral des de la zona anterior fins a la posterior. Són, bàsicament, els punts d'articulació bilabial, labiodental, dental, alveolar, retroflex, palatoalveolar, velar, uvular, faringi i glotal. Les imatges articulatòries també són bàsiques per definir un altre dels paràmetres que s'utilitza per caracteritzar els sons, que és el mode d'articulació. A dins de les diverses categories de mode d'articulació dels sons, hi ha la distinció que es fa entre els sons orals i els sons nasals. La diferència principal que hi ha entre els dos modes és la utilització o no de la cavitat nasal, i l'articulador responsable d'aquesta diferència és el vel del paladar. De nou, la visualització de les cavitats de ressonància i dels moviments del vel del paladar s'obté a través de les imatges de producció dels sons. Un tercer aspecte relacionat amb la descripció bàsica dels sons que necessita d'aquest tipus de visualitzacions és la teoria fonològica. Tot i que les categories que resulten de les teories fonològiques semblen tenir un origen més abstracte i conceptual, sovint trobem que estan basades en correlats articulatoris o perceptius. Un exemple d'això pot ser l'existència dels anomenats trets fonològics, que són etiquetes que s'utilitzen per categoritzar i oposar els sons. Així, per exemple, el tret [+/- alt], que es correlaciona amb la posició vertical de la llengua, o bé el tret [+/- arrel avançada], que fa referència a la posició de l'arrel de la llengua (i també, per extensió, a la cavitat posterior o faríngica). Per últim, en el camp de la descripció bàsica de la fonètica articulatòria i en les relacions d'aquesta amb la fonètica acústica, les imatges de l'articulació juguen un paper decisiu, perquè permeten establir relacions entre les cavitats de ressonància que es formen en la producció d'un so i els paràmetres acústics rellevants, anomenats formants. D'aquesta manera, es poden definir les relacions que hi ha entre els paràmetres acústics i els articulatoris, i predir els canvis acústics i també perceptius que comporten determinats canvis articulatoris. Un exemple d'aquesta relació el poden trobar en el so lateral alveolar velaritzat sonor del català [l]. Se sap que el caràcter velar es relaciona amb un descens freqüencial del segon formant o F2. Aquest descens fa que el so obtingut s'assembli acústicament a la vocal alta posterior [u]. Per això es pot explicar que en determinats contextos lingüístics propensos a la velarització (com en la posició final de síl·laba), aquest descens provoqui confusions perceptives i s'arribi a produccions del tipus ["s:pEwm"] per ["s:pElm"].
A part de la descripció dels continguts i mètodes bàsics de la fonètica articulatòria, la utilització de les imatges, especialment de ressonància magnètica, ha esdevingut bàsica per a determinats camps aplicats, com el de les tecnologies de la parla, especialment en la creació i disseny de sintetitzadors text-veu. En aquests casos, la síntesi de veu es basa en la informació dels ressonadors que s'utilitzen per a cada so. El modelatge d'aquestes cavitats de ressonància artificials s'obté de les cavitats reals que s'observen en les imatges de ressonància magnètica.
Actualment ja es disposa de les imatges dinàmiques de producció dels sons del català. Ara s'està projectant una segona fase del projecte, que consisteix en l'aplicació d'aquestes tècniques a la patologia del llenguatge i de la parla. En aquesta segona fase es poden dissenyar nous objectius relacionats amb el diagnòstic i rehabilitació de problemes d'articulació dels sons de la parla.
Fins ara, l'establiment del diagnòstic d'articulacions incorrectes derivades de patologies del llenguatge es basava principalment en l'experiència del professional que duia a terme l'exploració, a partir el resultat acústic produït pel pacient. D'aquesta manera, la valoració del so que es produeix fa que determinades produccions es considerin normals, mentre que d'altres es consideren patològiques. Aquests mètodes tradicionals basats en la comprovació auditiva, però, no poden concretar quins són els articuladors que no funcionen adequadament, perquè un mateix resultat acústic pot ser el resultat de diverses configuracions articulatòries. La utilització d'imatges de ressonància magnètica dinàmica pot aportar informació articulatòria precisa sobre aquestes produccions considerades incorrectes. D'aquesta manera, la utilització conjunta de mètodes tradicionals i de tècniques de ressonància magnètica pot oferir informació sobre quin és l'articulador concret que es desvia del procés normal de producció.
La utilització de la ressonància magnètica en el diagnòstic de problemes de parla és només un primer pas del procés, perquè les mateixes tècniques que serveixen per al diagnòstic poden ser útils en el seguiment dels processos de rehabilitació de trastorns de parla. Així, la ressonància magnètica pot ser una eina útil per avaluar periòdicament els resultats dels procediments que s'han dissenyat per a la rehabilitació articulatòria d'un pacient. Aquesta avaluació, juntament amb el seguiment més tradicional basat en l'acústica, pot ajudar a la reestructuració de les activitats programades per als processos rehabilitadors.
Com a darrera expressió de les possibilitats d'utilització de la ressonància magnètica en processos de diagnòstic i rehabilitació, es pot afirmar que l'obtenció de dades individuals pot conduir finalment a l'establiment d'uns protocols generals de rehabilitació per a cada tipus problema de parla detectat.
Laboratori de fonètica
Facultat de Lletres
Pl. Ferrater Mora, 1
17071 - Girona
labfon@udg.es