Osona-Nord, com molts altres indrets de Catalunya, ha tingut un ritme de creixement marcat per la contribució decisiva de les migracions. Aquestes han aportat el rejoveniment en l’estructura d’edats de la població, l’augment de la taxa d’activitat econòmica i la "visualització" de la pluralitat cultural en els pobles. Però, també, ha evidenciat les contradiccions de la nostra societat i ha mostrat l'exclusió social dels molts "altres" que eren presents. En els pobles, les administracions locals i les entitats són el primer espai a on les contradiccions s’han expressat amb força. Al mateix temps, també són els espais generadors de respostes que haurien de ser recolzades en un marc més global.

A grans trets el Programa Icària es pot desglossar en tres etapes:

Una primera etapa (1989), d'inici del treball conjunt, on hi participen, en un primer moment, quatre entitats i institucions del municipi: Benestar Social de l’Ajuntament, Càritas, Comissions Obreres i l’Aula d’Adults Miquel Martí i Pol. L’objectiu fonamental del projecte era generar una dinàmica a través de l’organització del col·lectiu en una associació mixta, per tal d’afavorir que el propi col·lectiu participés en la recerca de respostes a les seves necessitats socials, i aleshores, incidir en la modificació de les actituds i les relacions entre la comunitat.

Posteriorment es crearà l'Associació "Jameiat Essalam" i desprès, el primer conveni l’any 1992 on hi participen tres ajuntaments: Manlleu, Torelló i Roda de Ter, l’Àrea de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona, i tres entitats: Gram.Osona, l’Aula d’Adults "Miquel Marti i Pol" de Manlleu i Jameiat Essalam. Es posa en funcionament el Programa Intermunicipal d’Actuació amb Immigrants.

Una segona etapa caracteritzada per la fràgil consolidació del Programa Icària (Programa Intermunicipal d’actuació amb Immigrants), entre el 1992 i el 1999.

El Programa Icària (P I) és un conjunt d’accions i activitats que té com objectiu la construcció d’una societat intercultural, fonamentada en la igualtat de drets de les persones, incidint en la convivència i en la superació de l’exclusió social. Actualment el Programa Icària és un programa que depèn de les regidories de Benestar Social de 12 ajuntaments d’Osona-Nord, de l’Àrea de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona i de les 3 entitats esmentades. En projectes concrets també hi participa el Departament de Benestar Social i el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

I, finalment, el plantejament del Pla Global d’Acció Social (1999), la realització del qual és una necessitat del Programa Icària per passar de les actuacions puntuals i poc consolidades a una planificació integral a llarg termini. Aquesta necessitat es fa possible a través de l’Àrea de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona amb la proposta de realització d’un Pla Global.

Els objectius del Pla Global d’Acció Social (PGAS) són: dotar-nos d’un instrument de treball, a nivell polític, tècnic i ciutadà, conèixer i detectar les necessitats de la població, establir actuacions que responguin a les necessitats detectades, contribuir al desenvolupament d’una societat intercultural assegurant el dret d’igualtat de totes les persones i el respecte a la diversitat i a les identitats culturals, a través d’una política municipal integral i dotar-nos d’una organització capaç d’impulsar el Pla i de fer-ne el seguiment.

La metodologia està fonamentada en el treball comunitari, a partir de la "recerca-acció-participació".

Reptes i valoracions:

El PGAS és un instrument per consolidar un procés que modifiqui metodologies de treball, ja que posa l’èmfasi en la necessitat d’intervencions des dels àmbits concrets però partint de la relació i coordinació amb els altres àmbits, i alhora ha de modificar actituds socials. En aquest sentit, el Pla està encara pendent d’escriure’s. Disposem d’un document que cal consensuar, proposar, i discutir entre tots i totes, en els diferents espais de debat: polític, tècnic i ciutadà. Només a partir d’aquest debat s’escriurà realment el Pla Global d’Acció Social, i atès que la realitat és dinàmica i complexa, aquest s’anirà determinant en funció de les necessitats i potencialitats del territori.

El Pla Global d’Acció Social no és "la solució". És un camí que s’ha de fer, un procés dinàmic, complex i obert que ens ha de permetre aprendre dels errors, dels somnis i de les relacions entre les persones per a cercar respostes alternatives.